... El patrimoni, o qualsevol selecció d’arxius, a més del passat hauria de considerar una lectura activa del present, de la capacitat d’anticipar-se. Per exemple, no tenim certesa de si un espai en el futur podria ser catalogat com a patrimonial, tot i així, no és ara el moment de resguardar-lo?, són totes les amenaces tan predictibles com per necessitar-ne explícitament una per dur a terme una salvaguarda?

¿QUE ÉS EL PATRIMONI ACÚSTIC?



Tot i que no hi ha una definició formal de Patrimoni acústic, en general es descriu com aquell patrimoni que conté els paràmetres acústics quantificables dels espais arquitectònics i arqueològics del passat. El principal problema d’aquesta definició és que assumeix una relació directa, moltes vegades artificial o innecessària entre patrimoni acústic i patrimoni arquitectònic. Tot i així, cal entendre el patrimoni acústic com un patrimoni independent. Aquest projecte proposa relacionar el patrimoni acústic amb el patrimoni cultural immaterial, ja que l’estudi dels paràmetres acústics quantificables dels espais llancen informació rellevant sobre l’ús que les comunitats li donen als seus espais i en conseqüència a l’estudi d’una herència col·lectiva. Degut a la seva dependència de les noves tecnologies i de la seva intrínseca naturalesa dinàmica, el patrimoni acústic posseeix un enorme potencial per explorar. En aquest context creiem necessària una discussió sobre la necessitat de la seva salvaguarda, la metodologia involucrada en el registre de patrimoni acústic d’espais actius i el paper primordial que ha de jugar la comunitat en aquest procés. Què passa amb aquells llocs que no tenen un reconeixement patrimonial formal? Llocs que són importants per a una comunitat no ho són per a una altra. Llocs com una estació de metro, o una vella fàbrica, o un teatre, o fins i tot un espai que simplement sona curiosament fascinant. Qui decideix quin espai acústic mereix ser registrat? Per què protegir alguns llocs i altres no? El nostre col·lectiu proposa una interpretació oberta de patrimoni acústic i per tant requereix d’una comunitat apoderada en una valoració activa dels seus espais acústics més enllà de la seva qualitat arquitectònica. Si bé la UNESCO aclareix que una salvaguarda de patrimoni immaterial no pot proposar-se de manera individual també insisteix en entendre aquest concepte des d’una mirada dinàmica i molt lligada a les noves tecnologies de registre. Creiem que és necessari crear cada vegada més biblioteques de registres de patrimoni acústic perquè quedin a disposició de la humanitat i de les properes generacions.