SALVAGUARDA DE PATRIMONI ACÚSTIC



Conceptualment la metodologia proposada entén l’epai acústic com un filtre. Aquest filtre dependrà del nivell, de la freqüència i del temps i representarà una situació espacial específica en un recinte determinat. I com registem el filtre que tot espai acústic representa? La metodologia en basa en el fet que tots els filtres per naturalesa es caracteritzen per la seva resposta a un impuls unitari. Això ho podem explicar de la següent manera: si produïm un so tan breu que exciti un sistema filtrat només podrem advertir el filtre per si sol.

Aquest fenomen també quan aplaudim en espais acústics per tal d’escoltar el llarg de la reverberació d’un recinte o la presència d’ecos provocats per la seva geometria.To i així, quan més breu i espectralment ampli aquest impuls més precisa serà la caracterització d’un filtre. La deconstrucció en la qual podem extreure aquest component espacial per salvaguardar-lo és només factible en l’àmbit digital i està basada en l’aplicació d’una operació matemàtica anomenada convolució.

Per implementar una convolució amb l’objectiu de representar un espai acústic necessitarem enregistrar ‘un impuls en aquest espai. Aquest registre, com hem dit, es coneix com a resposta a impuls. Aquesta resposta s’obté gravant un so molt curt i d’espectre ampli per simular un delta de Dirac, impuls unitari ideal impossible de realitzar en la pràctica, i que s’aproxima per mitjà de trets de fogatjaments, focs artificials, espurnes elèctriques o simplement el rebentar d’un globus.

No obstant això, amb els anys, els enginyers acústics van perfeccionar aquest tipus de mesuraments amb mètodes molt més precisos i fidels ja que s’ha investigat en profunditat els possibles inconvenients de fer-ho amb respostes a impuls, com per exemple amb el mètode del globus. Les dificultats que es plantegen des del món de la ciència es basen en les inestabilitats en el rang de freqüències, la distorsió sònica, la manca de linealitat i en la inconsistència en els factors estadístics de repetibilitat. A partir de la introducció de la norma ISO 3382.1 (ISO, 2001) per a mesures acústiques de sales es van establir mètodes estandarditzats per a aquest procés. El més emprat de tots ells és un escombrat de freqüències reproduït per un sistema d’altaveus i registrat en diversos punts estadísticament consistents per microfonia estandarditzada.